21 Mar

MONSTORIU MEDIEVAL EXPERIENCE

No es tracta de cap parc recreatiu d’espases, comtesses i cavallers, però l’experiència bé et trasllada a una època de setge ferotge, d’estratègia militar i arquitectònica curosament planificada, de venjances entre representants de llinatges reials catalans i súbdits lleials acusats de traïció per enveja o pel simple gust de poder-ho fer. Una montsoriu experience inoblidable.

Castell de Montsoriu

Vam quedar a les 10 del matí a l’aparcament del castell, situat a la comarca de la Selva, entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, al bell mig del Parc Natural del Montseny. El dia es va llevar lleganyós, com alguns i algunes de nosaltres. Amb una boira densa i humida. Les famílies més exploradores van fer nit al Montseny i ens esperaven ben eixerides. Per arribar al castell hi ha dos camins, la pista, més llarga i segura i la drecera, més ràpida i aventurera. Per suposat la mainada va triar l’aventura. En un obrir i tancar d’ulls ja érem a dalt, a l’esplanada del castell, més aviat del que havíem comptat.

Castell de Montsoriu

Des d’allà amunt, a 632 metres d’alçada, la boira se’ns estenia davant la mirada i donava lloc a unes fotos d’estampa romàntica; ben bé semblava que no hi havia món a sota els nostres peus. Una meravella natural, però, ai! Quin fred. Per sort, a poc a poc la força del sol es va fer pas entre la capa densa de boira i la va trencar i ens vam poder anar escalfant de mica en mica. Qui no havia esmorzat, va aprofitar per fer-ho, a l’espera que comencés la visita guiada, que la teníem reservada des de feia uns dies a les 12 o’clock. Però com que els balantrekking som un gran grup (amb tots els sentits)  i omplíem tota la visita, la guia va decidir començar abans i no fer-nos esperar més, cosa que vam agrair obertament. Una mica més d’espera i la botiga de records medievals i el castell inexpugnable hauria caigut a mans de la mainada de Balandrau. I aquesta és la gran característica del castell gòtic de Montsoriu, un castell noble inexpugnable, és a dir, mai conquerit. La guia va explicar amb detalls, alguns un xic escabrosos, com defensaven els soldats els diferents nivells del castell i com s’havia construït pensat per esclafar l’enemic. La nostra mainada ho va entendre perfectament, de fet, van aportar idees molt enginyoses. Els més adults tampoc vam perdre detall, meravellats per la defensa arquitectònica impecable amb tres recintes emmurallats separats entre si, amb cambres per a fer vida i per a guardar provisions de cereals i aigua independents per a cada nivell, amb portes enrevessades i escales estretes per ferir de mort els enemics.

Perquè ens en fem una idea, el castell es va començar a construir al s. XI i va passar a mans  d’Ermessenda de Montsoriu filla del vescomte de Girona que es va casar amb Guerau I de Cabrera. Els Cabrera eren un llinatge poderós. Al s. XIV, els vescomtes de Cabrera posseïen terres des d’Osona al llarg de la Selva fins a la costa, a Blanes. Bernat III de Cabrera va ser la mà del rei Pere el Cerimoniós. Després de molts anys de fidelitat al seu rei, la dona del rei Pere, Elionor de Sicília el va acusar injustament i el van decapitar a Saragossa. Bé podria ser un episodi de Joc de Trons. Va ser en aquella època tan convulsa que el castell va patir un setge de dos anys i, sabeu què? Va resistir!

Castell de Montsoriu

Acabada la visita, vam aprofitar el sol i l’esplanada per dinar i tornar cap avall. Aquesta vegada vam agafar la pista més llarga i més planera i baixar fent-la petar. Aprofitant el tiquet d’entrada al castell, podíem entrar de franc al Museu Etnològic del Montseny a Arbúcies, que val molt la pena visitar-lo. I algunes famílies ho vam fer, aprofitant que s’hi exposaven de forma temporal armadures medievals de diferents èpoques i alguns ginys d’atac, com espases, destrals, ballestes, etc. Un final rodó a tot un dia de conquestes medievals.

Castell de Montsoriu

(Fem un petit incís per relatar-vos el xou protagonitzat per una servidora a l’hora de quadrar el preu de cada entrada –el castell té tot tipus de descomptes- amb el muntant final. Només us diré que al final i després de posar-hi les meves millors matemàtiques, no va quadrar res. En Joan n’és testimoni. El meu bon amic Miquel, encarregat de les reserves i amb qui havia tingut converses anteriors per detallar la visita, amb actualitzacions dia a dia de quants seríem, amb descomptes aplicats, amb entrades de “persones normals”-sense descomptes-, entrades d’estudiants adults, docents, infants amb carnet de súper o sense… quin estrès!!! em va confessar en acabar la visita que “la màquina s’havia tornat boja”. Van sobrar alguns calés, així que a la propera sortida tindrem pagades les patates, les olives i les fantes per fer el vermut. Un bon al·licient perquè no us la perdeu.)

29 Gen

Club de lectura

Divendres, 26 de gener de 2018. Fa un dia gris, plujós, humit i fred, ideal per començar un club de lectura amb els infants de l’escola Balandrau.

A partir del gener i fins al maig, el darrer divendres de mes de cinc a sis de la tarda ocuparem un racó del menjador i el convertirem en el nostre lloc de lectura. La tribu de biblioteca ho té tot preparat per encetar aquesta aventura. Avui ens coneixerem amb la quinzena d’infants que s’han apuntat al club, un èxit bestial, tot sigui dit. Estem nervioses i il·lusionades. Suposem que els vostres fills i filles també. Formar part d’un club de lectura és engrescador. Al club, no només llegirem, també farem sempre alguna activitat creativa lligada amb allò que llegim. La darrera sessió, la de maig, serà especial, molt artística. Llegirem un àlbum il·lustrat i el treballarem amb tots els sentits. Així que ja us ho podeu imaginar que comencem amb moltes ganes de compartir aquesta estona de lectura, d’històries i paraules, d’idees, reflexions i creativitat amb els infants del club. El primer títol que llegirem és La nena de l’arbre de Rubèn Montañà.

Esperem que agradi tant com a nosaltres.

24 Gen

Segona trobada del cicle: “Els infants que vam ser i els pares i mares que volem esdevenir: Estereotips de Gènere”

Hola famílies!

Des de la tribu de l’AFA Creixent en Tribu us volem convidar a participar a la segona trobada del cicle ” Els infants que vam ser i els pares i mares que volem esdevenir”.

Es realitzarà el dijous 1 de febrer de 9.30 a 11.30h al Centre Cívic Ter (a l’aula de plàstica). En aquesta ocasió parlarem sobre els estereotips de gènere que ens van inculcar i els que reben els nostres fills i filles.

Què li diríem al nostre fill si es volgués disfressar de princesa? Reaccionem igual si dues nenes es demostren tendresa que quan ho fan dos nens? Ens sentiríem incòmodes si el nostre fill vol sortir al carrer amb un cotxet de nines? Demanem que facin les mateixes tasques domèstiques a un fill que a una filla? Actuem igual quan té por un nen que quan la té una nena?

Aquestes trobades estan adreçades a pares, mares i familiars propers interessats a compartir experiències, neguits, idees, dubtes, etc. sobre la criança.

Us hi esperem!
Creixent en Tribu

21 Gen

Xerrada sobre Maria Montessori i la importància de l’ordre

El passat 26 de novembre va tenir lloc la xerrada “Maria Montessori i la importància de l’ordre”, organitzada per Creixent en tribu. El Maximiliano Fuentes, pare de l’Oliverio de P4 i doctor en història contemporània, ens va parlar sobre la biografia de Maria Montessori, el context històric en què va néixer el mètode d’aquesta metgessa i pedagoga i la seva posterior introducció a Catalunya.

Després, la Rosa Vila, guia Montessori de la nostra escola, ens va explicar la importància de l’ordre en el mètode Montessori i com el podem aplicar a casa nostra. Ens va comentar que l’ordre dóna seguretat a l’infant i afavoreix la seva autonomia. És molt rellevant com disposem els diversos materials, que cada objecte tingui el seu lloc i que estigui a l’abast del nen o de la nena, però també és molt important aquell ordre que permet a l’infant saber què succeirà; per exemple que després d’esmorzar anirem al parc o saber que vindrà un convidat a casa i que dormirà en una determinada habitació.

Convé que no hi hagi moltes joguines, i les que tinguem que siguin boniques i d’un material càlid. Periòdicament podem retirar aquelles que l’infant ja no faci servir.

A la mainada li agrada la presència de l’adult. Podem tenir un racó de joc al menjador o, si es disposa d’una habitació de joc, l’adult hi pot tenir una butaca on estigui present per al nen o la nena (pot llegir un llibre a la vegada que està disponible per a l’infant).


És important tenir una taula i una cadira apropiades a l’alçada de l’infant. La taula recollida incita a posar-s’hi a fer coses, afavoreix el treball.

En el cas dels germans o germanes, és important respectar que determinades joguines puguin ser exclusivament d’ús propi, i que puguin decidir quan les comparteixen i quan no. Cadascun/a pot tenir un calaix o una caixa on guardar-los.

És important vetllar pel respecte del joc de l’altre. Per exemple, quan un infant està realitzant una construcció que un altre no l’enderroqui sense permís.

Per afavorir l’ordre, convé establir que abans d’agafar una joguina primer s’hagi d’endreçar la que s’estava fent servir. Ara bé, a vegades els infants agafen joguines diferents perquè tenen una relació (per exemple, un paisatge fet amb blocs de fusta, uns animals i un llibre de fauna). Així que és millor preguntar abans que recollir. Quan el nen o la nena ha estat elaborant amb molt d’esforç una construcció, un treball manual, etc., ho podem deixar un temps en lloc de recollir-ho immediatament.

Als infants els agrada tenir estris per recollir i netejar que siguin de la seva mida. Els podem col·locar al mateix lloc on guardem la nostra escombra i baieta.

Hem de procurar que el nen o la nena tingui un accés fàcil als elements per col·locar endreçadament roba, joguines, etc. Per exemple, que els prestatges estiguin a la seva alçada o que les caixes no estiguin apilades de manera que per guardar un objecte no hagi de baixar tres caixes.

MÉS INFORMACIÓ: Què és el mètode Montessori i com aplicar-lo a casa

Des de la Tribu de Creixent, us animem a participar de les properes trobades.

Volem donar les gràcies al i la ponent i a tothom que hi va participar.

Creixent en Tribu