16 nov.

Ruta de les tres colades-cingleres basàltiques de Sant Joan les Fonts.

Foto de grup

Ha començat la temporada dels Balantrekkings!

Havíem quedat a les 10 del matí davant l’aparcament de la zona Castanyer de Sant Joan les Fonts. Mentre esperàvem a ser-hi tots, va arribar la primera protagonista involuntària del dia, la cabra.

La cabra lletera

Una cabra que estava en un solar en venda a la qual nens i adults vam alimentar amb pa i brins d’herba. A canvi, la cabra ens va regalar una olor de llet i formatge que ens va acompanyar tot el dia.

Per fi va arribar el moment de posar-nos en ruta i començar a enfilar el camí en direcció als cingles de Fontfreda, prèvia parada, tot i que ràpida, a la Font de Can Xerbanda. Ja davant de les cingleres, l’Edgar ens va delectar amb una classe magistral geològica sobre la formació de les cingleres, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, i ens va ajudar a diferenciar les primeres, segones i terceres colades.

Classe magistral de l'Edgar

Aquesta cinglera va ser una antiga pedrera que va ser utilitzada com a abocador d’escombraries fins a principis dels anys 90, quan es va restaurar l’espai.

La primera colada

Després d’aquest punt vam travessar el riu, no sense que alguns dels nens i nenes acabessin més o menys remullats. Sort de les mares, pares, avis i àvies previsores i les robes de recanvi!

Creuant el Fluvià

Més endavant, vam trobar un meandre de la riera de Bianya, fins enfilar camí amunt, sota amenaça d’un cartell de gos perillós. A partir d’aquí, vam seguir en direcció a la part superior de les cingleres que vam resseguir per un camí asfaltat, fins tornar a l’aparcament.

Al costat de l’aparcament vam fer la parada obligatòria per dinar, després que alguns agaféssim uns caquis d’un arbre d’una casa particular. Aclarir que no va ser un furt, sinó un aprofitament de la fruita. La Cristina ens va explicar com s’havien de madurar els caquis perquè tinguessin un gust exquisit.

Després del dinar a la zona de pícnic, vam continuar la ruta en direcció al Boscarró, una antiga pedrera de basalt que es va explotar fins a principis de segle. La mainada més gran va aprofitar per enfilar-se a les roques.

Segona colada

A partir d’aquí vam anar en direcció a la part final de l’excursió, el Molí Fondo, una antiga fàbrica de paper que es pot observar des de la resclosa. Allí vam poder observar clarament les tres colades. La segona, la vam trepitjar amb els nostres peus. Es tracta d’un mosaic de basalt que té uns 150.000 anys.

tercera colada

Lava solidificada

 

vista general

El dia, que es va aixecar gris i amb possibilitat de pluja, es va aclarir. Fins i tot va sortir el sol en algun moment i ens va deixar amb ganes de caminar més en la popera excursió.

22 març

Balantrekking – Colònies d’hivern

Vista Vallter2000

17-19/02/16 Balantrekking. Colònies d’hivern

A mesura que fem excursions ens anem superant! Aquest cap de setmana hem organitzat, per primera vegada, unes colònies d’esquí a Vallter, i de ben segur que no seran les últimes!

Ha anat d’allò més bé: El temps ha acompanyat, Vallter2000 estava colgat de neu i tots els que vam pujar vam venir amb ganes de passar-ho bé. I ho vam aconseguir!

Aprenent a esquiar

Aprenent a esquiar

El divendres 17 vam pujar cap a Camprodon i ens vam quedar a sopar i a dormir a la casa de colònies La Torre del Coll. Un cop descarregades les maletes i ubicats a les habitacions vam sopar tots junts entre la cridòria dels més petits. Els qui van voler jugar a futbolí ho van fer i els que no, van gaudir d’una amenitzada sobretaula, just abans d’anar a dormir.

La Torre del Coll

La Torre del Coll

L’endemà, ben d’hora, ens vam llevar. Cadascú va agafar el cotxe i ens vam plantar a Vallter2000 quan encara no eren ni les 9 del matí. Alguns vam esquiar, d’altres vam gaudir del fantàstic dia que ens va fer mentre fèiem baixades amb trineu o ens preníem un refresc a la concorreguda terrassa de l’estació.

Esquiant a Vallter2000

Esquiant a Vallter2000

Els nens que van voler van poder fer un curset amb monitors. Tots vam sortir de Vallter sabent esquiar!

Jungant amb la neu a Coll d'Ares

Jungant amb la neu a Coll d’Ares

Mentre el sol es ponia entre els pics nevats, ens vam anar traient, ara sí, les incòmodes botes d’esquiar i agafàrem el camí de retorn cap a la casa de colònies, on ens esperava un bon plat calent a punt de menjar.

El dia de tornada va ser un dia extraordinari tant per petits com també pels grans. Quan va ser l’hora vam deixar la casa de colònies i ens vam anar fins al Coll d’Ares. Allà vam gaudir d’una petita caminada entre la neu. Un cop ens vam aturar vam començar a tallar blocs de gel per construir un iglú!

Contruïnt un iglú

Contruïnt un iglú

Abans de baixar cap a Girona, ens vam aturar a menjar a Molló. A la primera esplanada que vam trobar vam parar els estris i vam fer una bona queixalada abans d’emprendre el camí de retorn.

Dinant a Molló

Dinant a Molló

De ben segur, que l’any que ve…REPETIREM!