23 gen.

Anem a collir castanyes! Sortida.

I continuem amb les nostres aventures!

Aquesta vegada el destí va ser el Parc Natural del Montseny, i en concret el poble de Viladrau.

La intenció era poder collir un bon cistell de castanyes, ja que el poble i voltants són coneguts pels seus boscos de castanyers, però de castanyes ben poques en vam trobar… ara, això sí, que bé ens ho vam passar!

La jornada va començar al voltant de les 10-10:30 hores del matí trobant-nos a la plaça de l’ església del poble i amb la fresca companyia d’una boira ben espessa…

Comencem la nostra ruta avançant per una carretera asfaltada per anar escalfant motors fins a l’ alçada de la Font del Sot de Can Rosell, per a incorporar-nos tot seguit a una pista forestal, la SL-C81, un sender circular que ens va anar regalant alguns dels camins, caminets, fonts i paisatges més característics i emblemàtics de la zona, incloent-t’hi un tímid Matagalls mig tapat per la boira…

Vam continuar caminant tot xino-xano, envoltats de pura naturalesa, fins a trobar el Castanyer de les Nou Branques, un immens arbre de 23 metres d’alçada! I com no, aquí va tocar la foto de grup!

Els nostres budells ja començaven a queixar-se fent-nos saber que s’apropava l’ hora de dinar, així que vam avançar una mica més veient com de mica en mica la boira ens anava donant una treva fins trobar un prat ben verd, el lloc ideal per a menjar i carregar les piles, i on els nens i nenes van aprofitar per saltar, córrer i jugar tot el que van voler.

Ja amb les panxes ben contentes, ens faltava un cafetó ben calent que vam fer a l’ hostal Bofill, ja de tornada al poble de Viladrau, per tot seguit dirigir-nos a l’Espai Montseny, un centre de visitants on ens van ensenyar i explicar les històries i llegendes més interessants de bruixes, dones d’aigua i bandolers com en Serrallonga que van tenir lloc en aquests boscos del Montseny.

 

I cansats i alhora ben contents d’ haver pogut gaudir d’aquest dia, vam començar a desfilar camí dels cotxes per a la tornada cap a casa, no sense abans topar-nos amb una darrera sorpresa inesperada, un petit eriçó perdut i enmig de la carretera, pobret ben espantat i en perill de ser atropellat per algun cotxe, que els nens amb ajuda d’algun adult van recollir i van estar encantats de portar-lo a un altre lloc ben segur per evitar cap tragèdia.

Sens dubte una magnífica jornada amb molt bona companyia i amb ganes de la propera!!!