Author Archives: Ferran

I continuem amb les nostres aventures!

Aquesta vegada el destí va ser el Parc Natural del Montseny, i en concret el poble de Viladrau.

La intenció era poder collir un bon cistell de castanyes, ja que el poble i voltants són coneguts pels seus boscos de castanyers, però de castanyes ben poques en vam trobar… ara, això sí, que bé ens ho vam passar!

La jornada va començar al voltant de les 10-10:30 hores del matí trobant-nos a la plaça de l’ església del poble i amb la fresca companyia d’una boira ben espessa…

Comencem la nostra ruta avançant per una carretera asfaltada per anar escalfant motors fins a l’ alçada de la Font del Sot de Can Rosell, per a incorporar-nos tot seguit a una pista forestal, la SL-C81, un sender circular que ens va anar regalant alguns dels camins, caminets, fonts i paisatges més característics i emblemàtics de la zona, incloent-t’hi un tímid Matagalls mig tapat per la boira…

Vam continuar caminant tot xino-xano, envoltats de pura naturalesa, fins a trobar el Castanyer de les Nou Branques, un immens arbre de 23 metres d’alçada! I com no, aquí va tocar la foto de grup!

Els nostres budells ja començaven a queixar-se fent-nos saber que s’apropava l’ hora de dinar, així que vam avançar una mica més veient com de mica en mica la boira ens anava donant una treva fins trobar un prat ben verd, el lloc ideal per a menjar i carregar les piles, i on els nens i nenes van aprofitar per saltar, córrer i jugar tot el que van voler.

Ja amb les panxes ben contentes, ens faltava un cafetó ben calent que vam fer a l’ hostal Bofill, ja de tornada al poble de Viladrau, per tot seguit dirigir-nos a l’Espai Montseny, un centre de visitants on ens van ensenyar i explicar les històries i llegendes més interessants de bruixes, dones d’aigua i bandolers com en Serrallonga que van tenir lloc en aquests boscos del Montseny.

I cansats i alhora ben contents d’ haver pogut gaudir d’aquest dia, vam començar a desfilar camí dels cotxes per a la tornada cap a casa, no sense abans topar-nos amb una darrera sorpresa inesperada, un petit eriçó perdut i enmig de la carretera, pobret ben espantat i en perill de ser atropellat per algun cotxe, que els nens amb ajuda d’algun adult van recollir i van estar encantats de portar-lo a un altre lloc ben segur per evitar cap tragèdia.

Sens dubte una magnífica jornada amb molt bona companyia i amb ganes de la propera!!!

Ha començat la temporada dels Balantrekkings!

Havíem quedat a les 10 del matí davant l’aparcament de la zona Castanyer de Sant Joan les Fonts. Mentre esperàvem a ser-hi tots, va arribar la primera protagonista involuntària del dia, la cabra.

Una cabra que estava en un solar en venda a la qual nens i adults vam alimentar amb pa i brins d’herba. A canvi, la cabra ens va regalar una olor de llet i formatge que ens va acompanyar tot el dia.

Per fi va arribar el moment de posar-nos en ruta i començar a enfilar el camí en direcció als cingles de Fontfreda, prèvia parada, tot i que ràpida, a la Font de Can Xerbanda. Ja davant de les cingleres, l’Edgar ens va delectar amb una classe magistral geològica sobre la formació de les cingleres, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, i ens va ajudar a diferenciar les primeres, segones i terceres colades.

Aquesta cinglera va ser una antiga pedrera que va ser utilitzada com a abocador d’escombraries fins a principis dels anys 90, quan es va restaurar l’espai.

Després d’aquest punt vam travessar el riu, no sense que alguns dels nens i nenes acabessin més o menys remullats. Sort de les mares, pares, avis i àvies previsores i les robes de recanvi!

Més endavant, vam trobar un meandre de la riera de Bianya, fins enfilar camí amunt, sota amenaça d’un cartell de gos perillós. A partir d’aquí, vam seguir en direcció a la part superior de les cingleres que vam resseguir per un camí asfaltat, fins tornar a l’aparcament.

Al costat de l’aparcament vam fer la parada obligatòria per dinar, després que alguns agaféssim uns caquis d’un arbre d’una casa particular. Aclarir que no va ser un furt, sinó un aprofitament de la fruita. La Cristina ens va explicar com s’havien de madurar els caquis perquè tinguessin un gust exquisit.

Després del dinar a la zona de pícnic, vam continuar la ruta en direcció al Boscarró, una antiga pedrera de basalt que es va explotar fins a principis de segle. La mainada més gran va aprofitar per enfilar-se a les roques.

A partir d’aquí vam anar en direcció a la part final de l’excursió, el Molí Fondo, una antiga fàbrica de paper que es pot observar des de la resclosa. Allí vam poder observar clarament les tres colades. La segona, la vam trepitjar amb els nostres peus. Es tracta d’un mosaic de basalt que té uns 150.000 anys.

El dia, que es va aixecar gris i amb possibilitat de pluja, es va aclarir. Fins i tot va sortir el sol en algun moment i ens va deixar amb ganes de caminar més en la popera excursió.