Ha començat la temporada dels Balantrekkings!
Havíem quedat a les 10 del matí davant l’aparcament de la zona Castanyer de Sant Joan les Fonts. Mentre esperàvem a ser-hi tots, va arribar la primera protagonista involuntària del dia, la cabra.
Una cabra que estava en un solar en venda a la qual nens i adults vam alimentar amb pa i brins d’herba. A canvi, la cabra ens va regalar una olor de llet i formatge que ens va acompanyar tot el dia.
Per fi va arribar el moment de posar-nos en ruta i començar a enfilar el camí en direcció als cingles de Fontfreda, prèvia parada, tot i que ràpida, a la Font de Can Xerbanda. Ja davant de les cingleres, l’Edgar ens va delectar amb una classe magistral geològica sobre la formació de les cingleres, resultants del refredament de les colades de lava emeses per diferents volcans, i ens va ajudar a diferenciar les primeres, segones i terceres colades.
Aquesta cinglera va ser una antiga pedrera que va ser utilitzada com a abocador d’escombraries fins a principis dels anys 90, quan es va restaurar l’espai.
Després d’aquest punt vam travessar el riu, no sense que alguns dels nens i nenes acabessin més o menys remullats. Sort de les mares, pares, avis i àvies previsores i les robes de recanvi!
Més endavant, vam trobar un meandre de la riera de Bianya, fins enfilar camí amunt, sota amenaça d’un cartell de gos perillós. A partir d’aquí, vam seguir en direcció a la part superior de les cingleres que vam resseguir per un camí asfaltat, fins tornar a l’aparcament.
Al costat de l’aparcament vam fer la parada obligatòria per dinar, després que alguns agaféssim uns caquis d’un arbre d’una casa particular. Aclarir que no va ser un furt, sinó un aprofitament de la fruita. La Cristina ens va explicar com s’havien de madurar els caquis perquè tinguessin un gust exquisit.
Després del dinar a la zona de pícnic, vam continuar la ruta en direcció al Boscarró, una antiga pedrera de basalt que es va explotar fins a principis de segle. La mainada més gran va aprofitar per enfilar-se a les roques.
A partir d’aquí vam anar en direcció a la part final de l’excursió, el Molí Fondo, una antiga fàbrica de paper que es pot observar des de la resclosa. Allí vam poder observar clarament les tres colades. La segona, la vam trepitjar amb els nostres peus. Es tracta d’un mosaic de basalt que té uns 150.000 anys.
El dia, que es va aixecar gris i amb possibilitat de pluja, es va aclarir. Fins i tot va sortir el sol en algun moment i ens va deixar amb ganes de caminar més en la popera excursió.
